Cal fomentar la cultura de donació d'òrgans, hi ha pacients molts crònics o terminals que no es poden curar amb cap altre tipus de tractament mèdic, les donacions i els trasplantaments són la seva última alternativa de vida. S'implanta un òrgan donat per una altra persona després de la seva mort, o bé es pot rebre un trasplantament procedent d'una persona viva, molt estès en el cas de donacions de ronyons. El pacient que rep el trasplantament no ha de pagar res, el trasplantament es fa gratuïtament, sense que influeixi la condició social o econòmica de qui el rep. Tot el tractament que implica un trasplantament (inclosa la medicació immunosupressora) és sufragat pel Sistema Nacional de Salut i per la Comunitat Autònoma on es duu a terme. Es valoren una sèrie de factors tals com, criteri territorial, permet que els òrgans generats en una determinada àrea o zona es puguin trasplantar a la mateixa zona per disminuir al màxim el temps d'isquèmia (temps màxim que pot transcórrer entre l'obtenció de l'òrgan i el seu implant al receptor), criteri clínic el qual valora la compatibilitat entre donant i receptor, gravetat del pacient, compatibilitat de grup sanguini i les característiques antropomètriques. Hi ha un criteri clínic que està per sobre dels criteris territorials, que és la "Urgència 0", un pacient a "Urgència 0" té prioritat absoluta a tot el territori nacional. Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Consell d'Europa han rebutjat categòricament l'anomenat "turisme de trasplantament" quan impliqui tràfic d'òrgans i/o comercialització. La Llei de Trasplantaments sobre extracció i trasplantament d'òrgans, estableix que tots som donants tret que hàgim expressat el contrari, existeix el DVA, document de voluntats anticipades també anomenat testament vital, és un document dirigit al facultatiu mèdic responsable, en què una persona amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es troba en una situació en què les circumstàncies no permeten expressar personalment la voluntat de seguir en vida o no, en aquest document podem fer constar la voluntat de fer donació d'òrgans/teixits/cos a la ciència...s'ha de formalitzar a través de notari, el qual inscriurà el DVA al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut, d'aquesta manera el document queda incorporat a la història clínica compartida de els pacients. La inscripció al registre és totalment voluntària, encara que no es realitzi la inscripció, i sempre que es compleixin els requisits establerts per la llei, el DVA serà vàlid. En cas que el potencial donant no hagi deixat constància de la voluntat de ser-ho, la darrera paraula sempre la tindrà la família.
més informació